Fotos de la casa
La nostra Casa La nostra Casa
La nostra Casa La nostra Casa
La nostra Casa La nostra Casa
La nostra Casa La nostra Casa
La nostra Casa La nostra Casa
La nostra Casa La nostra Casa
La nostra Casa La nostra Casa
La nostra Casa La nostra Casa
La nostra Casa La nostra Casa
La nostra Casa La nostra Casa

La casa rural: la reforma

Pati interior

Feia mes de 30 anys que la teníem llogada a una família, però ells nomes venien els estius, i mes concretament l'agost.
Això va fer que l'inexistent caliu de la casa i mes concretament els hiverns, s'ha anés deteriorant provocant esquerdes a les parets i altres desperfectes difícils d'evitar.
Jo vaig ser la primera en proposar condicionar la casa per intentar llogar-la en alguna altra ocasió que durant la resta de l'any, es pogués presentar.
No li vam donar gaires tombs a la idea ni vam fer cap estudi de mercat ni pla d'empresa, únicament el que ens importava era evitar el deteriorament de la casa i retornar a Ca la Laia, la calidesa que havia perdut els últims 35 anys.
Els meus pares, avis i jo la vam haver d'abandonar per motius de salut del meu avi Pep.
L'avi va quedar impossibilitat per poder pujar les escales d'accés als dormitoris i bany.

Pati interior

Això va provocar mudar-nos a una caseta de planta baixa que els meus pares van fer construir al mateix carrer Nord.


Al mateix temps de començar amb les reformes anàvem pensant en la possibilitat de preparar la casa legalitzant-la com allotjament rural.
Ens vam informar be de la normativa i dels permisos necessaris i sense adonar-nos estàvem construint un acollidor allotjament rural "amb totes les de la llei". Actualment Ca la Laia.
La falta de pressupost va fer que tota la família hi participes.

Els meus pares

Pati interior

El nostres fills

Pati interior

El Manel amb les seves "manetes" per fer qualsevol restauració en peces de ferro, fusta, obra…. fins i tot es va atrevir a fer tota la instal•lació eléctrica amb el típic fil trenat que antigament es feia servir.

Pati interior

Jo mateixa també vaig fer de pintora, tant de parets com de quadres, enguixadora, tapissera i qualsevol cosa que se'ns presentes.
Va ser molt gratificant encara que durant 2 anys no vam poder descansar cap dia de la setmana ja que tots 2 teníem la nostra feina i nomes ens hi podíem dedicar els caps de setmana i les vacances. Ara estem molt orgullosos del resultat i podem comprovar com els nostres clients detecten l'esforç dipositat en cada detall de la nostra casa.

Pati interior

També us vull explicar una altra experiència molt gratificant que he viscut aquests darrers anys:

Al estiu del 2010, Ca la Laia, concretament la meva amiga Alicia i jo, vam crear l'associació Torrelles Net i Punt i en nom d'aquesta Associació es va recuperar l'entorn d'unes fonts abandonades del nostre poble anomenades Les Fonts de Les Dous.
El diari El Periódico de Catalunya es va assabentar de la nostra tasca altruista i ens va dedicar un article que amb molt d'orgull us vull ensenyar.