Qui som? La nostra història

Som una família torrellenca contenta d’haver mantingut la casa construïda pels nostres avantpassats, una casa de pedra de les seves muntanyes i el fang de les seves valls. Les seves parets respiren aires de 1879…. L’any 2004 al 2006 ens vam decidir dur a terme la rehabilitació de Ca la Laia i d’aquesta, manera vàrem començar:
Feia més de trenta anys que teníem llogada Ca la Laia a una família, però ells només podien venir els estius, i més concretament el mes d’agost.
Aquest motiu va fer que l’inexistent caliu de la casa i més concretament als hiverns, s’anés deteriorant provocant grans esquerdes a les parets i altres desperfectes difícils d’evitar.

Jo vaig ser la primera l’any 2004, a proposar condicionar la casa per intentar llogar.la en alguna altra ocasió que durant la resta de l’any se’ns pogués presentar.
No li vam donar gaire tomb a la idea, ni cap estudi de mercat ni pla d’empresa. Únicament el que ens preocupava era frenar el deteriorament de la casa i retornar a Ca la Laia la calidesa que havia perdut els últims trenta-cinc anys.

L’any 1968, els meus pares, avis i jo mateixa la vam haver d’abandonar per motius de salut del meu avi Pep. Ell va quedar impossibilitat per pujar les escales d’anar al dormitori i bany i vam haver de mudar.nos a una caseta de planta baixa que els meus pares van fer construir al mateix carrer Nord.

Al mateix temps de començar amb les reformes l’any 2004, anàvem pensant amb la possibilitat de preparar la casa legalitzant.la com a allotjament rural.
Ens vam informar bé de la normativa i dels permisos necessaris i sense adonar.nos estàvem construint un acollidor allotjament rural amb “totes les de la llei”, actualment Ca la Laia.
La falta de pressupost va fer que tota la família hi participes.
El Manel amb les seves “manetes” per fer qualsevol restauració en peces de ferro, fusta, obra … fins i tot es va atrevir a fer tota la instal·lació elèctrica amb el típic fil trenat que antigament es feia servir.
Jo mateixa també vaig fer de pintora, enguixadora, tapissera i qualsevol altra necessitat que es presentés. Fins i tot la meva mare va pintar el quadre de raïms que trobareu al pati exterior.

Va ser molt gratificant encara que durant dos anys no vam poder descansar cap dia de la setmana, ja que tots 2 teníem la nostra feina i només hi podíem dedicar els caps de setmana i vacances.
Ara, després del sacrifici fet, estem molt orgullosos del resultat i podem comprovar com els nostres clients detecten l’esforç en cada detall de la nostra casa.

Us volem ensenyar algunes imatges….